Dia 1. Estambul

Finalment hem aterrat a la ciutat del mil noms. I jo millor que la meva inseparable companya una mica més marejada a jutjar pel que quedava de la caixa en la que venia.
Durant el trajecte he tingut el plaer  de dormir i d'esmorzar sense renunciar a un dels dos. I si és cert que som el que mengem, ja sóc una mica turc: un esmorzar a base de formatge, espinacs i cogombre a la manera turca. Ara que no faltava la mantega i melmelada de butxaca.
A l'aeroport un cop de mà rebem d'un altra cicloviatger. Diu que ve de recòrrer Iran. Easy ens diu. No sabem que pensar quan després el veiem rodar per l'asfalt entre el trànsit brutal d'Estambul.
Nosaltres, també gaudin del caos circulatori, però des de la finestra del transfer que ens du a la porta de l'hostal.
Aquí trec la bici de la caixa i comprovo si hi ha desperfectes. Ostres! Funciona!Tindré que pedalejar al final jeje!
Acabada la feina de muntar em prenc un got d'aigua i és després quan vec el cartell de no apte per beure. Tantes advertències de salut que em van donar i en un glop a prendre pel sac. Així que per arrodonir en prenc per sopar una amanida que si la preparat el que m'ha servit ja sóc un mestre del galope turco.
I la visita per la ciutat, un conflicte d'identitat, perquè aquests turcs tenen com afició assaltar-te amb preguntes sobre tu i així en un mateix dia he sigut argentí, australià, casat, i català. Un l'ha encertat, però és que fart de tanta especulació ja he saltat i he dit prou cullons!
I aquí un recull millors imatges.