Dia 19 Rize-Batumi (126 km)

Mireu les primeres fotos des de Georgia!
Tenia tantes ganes de tornar a menjar pernil que no m'jo vaig pensar dus vegades. Aquesta nit em fotré com un gorrino em repetia. I em donava forces! Etapa rècord de la ruta. I també rècord de túnels: 9! Alguns molt cabrons com el de cayelli, i els seus quasi 2 km! No havia esprintat tant en la meva vida!
A la frontera cap problema. Tothom em deia endavant, endavant. Era diumenge i es notava menys trànsit. Els guardes no anaven tan estressats i volien saber d'on venia aquest sonaten bicicleta. En passar la frontera canvio les lires turques que em restaven per laris georgians. Ara torno a no saber si vaig molt carregat de diners o és xavalla. Hauré d'anar a fer gasto a veure quan em cobren aquí per una ampolla aigua, el meu índex de preus personal.
Es tracta de la mateixa costa, però la cosa canvia. A part de ser 1 hora més que a Turquia, començo a veure les primeres esglésies des de feia temps, anuncis de cervesa i de casinos, i molts cotxes de gamma alta. Ara bé, la carretera, semblava que no podia ser, ha anat a pitjor.
M'encamino a Batumi sense pressa amb la idea de trobar l'alberg juvenil. Res. Més perdut que una llentia en una paella. Sortosament,un ciclista local em dóna un cop de mà i em guia a la direcció correcta. Dec portar a l'esquena del maillot algun cartell que digui: busco un amic, no mossego, o bé deu ser la cara que duc despreés de tot el dia pedalejant el que fa que la gent m'ajudi.
I acollit, no en l'alberg, sinó en una casa privada, o guesthouse, surto a fer els primers tastos de la cuina georgiana. Us explicaré en la pròxima entrada.
Per cert, vull donar la meva felicitació a distància als nous pares i formidables amics del Pla: Xavi, Glòria i la recent nascuda Bruna. Espero foto!