Dia 28 Port a prop Spitak-Yerevan (93 km)

No hi ha dos dies iguals. Si el primer a Armènia va ser fantàstic, i el segon un malson. Aquest tercer té parts de tragèdia al principi, i final feliç.

Aixeco campament abans de les 8 i ataco el port sense ni rentar la cara. La meva osadia es veu recolzada per una falta de vent. Al cim crec tocar el.cel.

 Estic cara a cara amb pics enblanquinats. Ha tornat el vent, i gèlid. M'abrigo sense perdre temps, menjo, i em llenço per l'altre vessant que en suau baixada em porta a un altiplà erm, però amb algunes cases. Em faig creus com pot haver persones vivint en paratges que posen els pèls de punta. 

Sacsejat pel vent i per.camions. la punyetera carretera és una infinita recta amb successius alts i baixos. Acabada una ascensió, es.divisa la.següent. Una còpia rera l'altra. La carretera és nefasta, no permet córrer de tants forats i pegats mal fets que té. Tot i així,crida l'atenció veure cartells que avisen de la presència de càmeres de velocitat. 

I si en altres països veia cotxes de pocs anys, aquí el vehicle omnipresent és un Lada utilitari de l'era soviètica.

D'aquesta manera, en un temps que sembla aturat, en coronar un alt vec a la llunyania una aparició monstruosa. Per sobre dels núvols s'alça en solitari el con més enorme que he vist mai: l'Ararat. La seva figura deixa sense alè. Afortunadament, en aquest punt on em trobo la carretera inicia una baixada que em porta a sortir de les muntanyes. En un tres i no res estic rodejat de camps de fruiters en flor, canals d'aigua i a banda i a banda de la carretera cases amb jardí. 

La temperatura ha pujat també i el Sol crema. Em crec estar a l'equador.  Si ja em miren desconcertas per anar en bici,   veure un esquimal en bici els.deixa bocabadats. Així que faig un striptease sense música i em vesteixo apte pel temps de.les.terres baixes.

Estic en un altre món, ho confirmo quan vec que la carretera es converteix en una autovia amb bon asfalt i un voral!' Arribar a Yerevan esdevé una realitat. No obstant, no vull ser ansiós i m'aturo.a.Ashtarak a fer un mos. Preguntant a vàries persones, ningú em sap indicar un lloc de menjar. Això em desespera d'Armènia, tenir diners i no poder comprar. A Georgia encara trobava algun lloc de.fast food molt a desgrat.I si no a menjar de market. Aquí ni això. Quan anava a tirar de les provisions vec un local de kebab. Sacio la gana amb un dürüm kebab, encara que aquí li diuen shawarma. I diuen que no tenen res en comú armenis i turcs. Enmig del dinar, uns homes d'una altra taula em criden perquè  segui amb ells. I ja hi som. Un d'ells treu 2 ampolles de vodka que fins que no es buiden no marxa ningú, inclos sevidor. 

Malgrat el vodka, tinc molta set així que, de nou sol, marxo a buscar aigua. Reposat el líquid, afronto els 20 km a Yerevan on la dificultat està en trobar l'alberg. Sense gps que funcioni, he de jugar al perdoni, com es va a... fins anar apropant-me. 

Coronant el port

Armènia, és una autèntica creu

L'Ararat al fons

De nou en una capital