Dia 2. Estambul

Avui vull començar el meu diari de ruta fent una gran felicitació al meu nebodet Pol que compleix exactament un any.  Això es per tu Pol.

I sí no és un pallasso contractat pel detall. Sóc jo amb el nas vermellós i gros de la radiació solar que me empassat avui. Tot el dia al punyeter  carrer té aquestes coses. I fent què , direu. Doncs fer el mateix que els altres 20milions de criatures d'aquesta megametròpoli, és a dir anar de  compres i menjar.
Sobre el primer dir que ja he aconseguit el fogonet de gas que necessito per quan vagi d'hotel de mil estrelles, o sigui quan acampi per algun lloc sota el cel. I ha estat senzill gràcies al Saidi, un dels empleats de l'alberg, m'ha posat un nom i punt sobre el mapa. Abans, però m'ha tingut mitja hora parlant sobre les seves noves polseres amb els colors de l' equip dels seus amors, el Galatasaray. Bé, d'acord, però no abans d'esmorzar podria haver estat, que avui, bé sempre, tinc gana quan em llevo.
I això em serveix per empalmar amb el tema del menjar. I està la cosa que avui he pogut afegir a les experiències d'esmorzar uns ous durs, acompanyats d' unes llesques de pa arrebossades amb més ou i fregides fins  engreixar d'oli. I la dosi de greix no s'acabava aquí. Unes olives negres i salades malparides (quin sed tot el dia) junt amb un  iogurt més espés que un griego han acabat de deixar-me sadollat.
Però només fins l'hora de dinar on no ha faltat l'universal kebab amb pintxos de xai. I abans de sopar no he pogut resistir passar pel moll a tastar el balik&ekmek, o el que ve a ser un entrepà de peix a la planxa molt popular per aquí. I ja a sopar plat de verdura i un simi, no el mono, sinó la crespella que venen per tot arreu en carros de venta ambulant, més que faroles diria que hi ha.
I ràpidament dir que també m'he passat per la mesquita de Süleymaniye i per la plaça Taksim, sí la del atemptat recent, però que no es notava res estrany, gent, gent i gent al seu aire. Genial.
Ah! I he pogut veure amb els propis ulls la realitat de molts infants refugiats que van vagant  pidolant, o bé venent rampoines pels carrers. Això ja no és tan bo.