Dia 3 i 4 Turquia

Merhaba a tots!
Doncs sí, encara estic viu i pedalejant per Asia ja ! I es que es una prova de supervivència rodar per les carreteres amb més trànsit que he vist mai. Bé, més perillós és ser conductor perquè aquests turcs es fan la guitza sense parar. Els ciclistes, perquè també en hi ha de locals, gaudim d'un ample voral per circular, però que sol estar brut, o bé trinxat com amb un rasclet, o bé amb bonys i no pares de saltar, i sempre amb un otobüs mini que es para davant on menys t'ho esperes. I  quan et passa un camió a la vora  et xucla i t'empeny endavant, cosa que és sovint. No pateixis mama que a vegades sóc jo qui els avança je,je.
Bé us explico aquests dos dies.

Dia 3 Estambul-Gölcük (77 km)

Un dia com un kebab amb tot, ho prepares amb tots els ingredients necessaris, i s'acaba sortint pels extrems quan l'enrotlles. Doncs sí, material, gps, forces, i es agafar la bici i crack crack, averia i de les serioses. El canvi estava torçat, de segur del transport en avió. Vaig haver de dreçar-lo, amb cura de no trencar la patilla. La cosa va anar bé per sort. També el pas pel Bòsfor a través d'un ferry. A l'altra banda vaig haver de donar unes quantes voltes i acabar en un mercat de peix amb cara de lluç! Finalment i amb el gps vaig sortir-me i anar a buscar el carril bicicleta que va per la costa del golf d' Izmit.
A Pendik, després que un guardia em perseguís per una zona comercial per dir-me que bisiklet yok (bicicleta prohibida) vaig agafar un altre ferry fins a Yalova, a l'altra banda del golf. I és que havia llegit que era més segura la ruta per aquí. Per un suicida segur. Em trobo enmig d'un caos circulatori per obres a una calçada inexistent, gossos que em persegueixen, i per rematar perdo un dels dos bidons d' aigua.  I quan busques un hotel no el trobes després de veure'n per tot arreu abans.
Però no era el dia de fer vivac i finalment quan el Sol desapareixia la vuitena persona a qui preguntava em va indicar el camí, i el vaig entendre! I és que estava al davant i burro de mi no el veia!
L'amo del hotel encantat, em va donar la millor habitació, amb aigua calentada per una caldera Bosch, com em va mostrar. Ara, no em va dir res de tota la floridura del sostre i les taques del cobrellit. Tot i així un tros de pa d'homenot aquest Nazir.
La cosa es va arreglar més al sopar on les encantadores persones que porten el lokanta on vaig sopar em van invitar al meu primer çay (te) M'agrada aquesta gent!

Amb el Saidi marxant de l'alberg

Creuant el Bòsfor

Carril bici marítim

Dia 4 Gölcük-Hendek (87 km)

Poques campanes sentirem per Turquia, però en el seu lloc sentim clarament la crida del muetzí a les 5 de la matinada!
Quan em llevo, i després de preparar l'equipatge, baixo a buscar la bici, el Nazir em diu que em paga l'esmorzar al bar del costat. Serà que no pensava que algú hagués estat capaç de dormir en aquella sòrdida habitació. Cap problema. Gaudeixo dels meus primers böreks (pastissets farcits) amb una tassa de çay.
I a seguir per la carretera D 135, que sembla que tothom la coneix, vist el trànsit que no minva tot i ser dissabte. Ara ja estic en l'autèntica Anatolia passada la bruta i monstruosa Izmit. El terreny és ondulat i cobert per un mantell verd. Apareixen ramats de vaques i ovelles. I al capdamunt de les muntanyes encara hi h neu. La carretera és ara la D 100 que em portaria directa a Iran si volgués. La segueixo avui, però demà tiraré cap a la costa de Kara Deniz, o com li diuen al mar Negre aquí.
Les cames comencen a agafar volum i la llengua a estar més fluida en turc. I per sort la meva companya no diu res, perquè quan fa soroll quelcom dolent li passa. Així que de moment çok iyi! (Molt bé)

El bonàs del Nazir

g

Carretera per Anatolia

Passeig de Hendek

I això és fins on puc dir. Gràcies pels vostres comentaris, que espero ansiosament tal com l'olor a suavitzant de la roba!