Com havia arranjat el dia anterior, prenc un cotxe compartit cap el llac Turpar Köl (literalment llac cavall) Amb mi viatge una parella d'Israel que està de visita temporal a Kirguizstan, i com a següent destí l'índia.
El trajecte són uns 25 km que fem en una hora amb el jeep. El fet de compartir el vehicle fa que la despesa no excedeixi, tot i així surt a 650 som per cap, aproximadment 8'5€.
Estem quasi als peus del pic Lenin. El camí que condueix a la cima del pic és el mateix que hem seguit. A la vora del llac s'alça un campament de iurtes. La parella israeliana pensa pernoctar una nit al campament.
La meva intenció és fer un passeig pels voltants. M'encamino decidit cap als peus del pic Lenin. La muntanya sembla a tocar, però és un efecte òptic. Després de caminar costa amunt no arribo ni a l'alçada de la neu. I no sembla que m'hagi mogut. Girant l'esquena puc contemplar la serralada d'Alay.
El paisatge és abrumador. La vall queda molt enllà, i només estic a les estribacions del Pamir.
Hi ha varis llacs formats per l'estancament de l'aigua del desgel. El Turpar Köl sembla el més gran.
Hi ha dos famílies a les iurtes. Tenen el seu ramat de vaques. M'ofereixen kumiss, però no estic preparat pel seu sabor agre. Prefereixo aigua.
A les 2 torno a pujar el jeep. Vull tornar a Sary Tash avui al vespre, cosa que vol dir fer 30 km amb la mula. Havent agafat part de l'equipatge és un avantatge per rodar, però m'adono que res em sobra, com el carregador de la bateria de la càmera, fosa de les fotos al llac.
Abans de partir passo pel magasin (botiga de queviures) a comprar el pa. Em donen un pa sec i protesto. L'home ho acaba d'espatllar prement el pa entre els seus dits negres per mostrar que encara està flonjo. Dic que un altre sisplau. Ara sí.
Per la carretera, de tornada, em vec assaltat per grups de nens que venen kumiss casolà al voral. El seu entusiasme supera amb escreix el producte, ampolles reciclades de refrescs amb llet fe rmentada d'aspecte tèrbol.
El vent em torna a fer la guitza i acabo arribant a les quinientes a Sary T as h. A l'alberg reunió amb en Patrick, que no s'ha mogut un mil·límetre, i la parella alemana, arribats ahir.
Abans de sopar canvio la càmera d'aire del pneumàtic del darrere. No pot ser que hagi tornat a punxar en tants pocs quilòmetres em dic. I en efecte. Aquesta vegada és la vàlvula que no tanca bé. Llanço la càmera vella, i al posar la nova em dono compte que està esquinçada. Estem arreglats. Només em queda una per provar. No obstant, un dels alemanys em regala la seva, qualitat alemana, i em deixa la seva bomba d'aire, un artilugi supersofisticat que ben bé podria anar en un estoig de marfil. Aquests alemanys no van descalços.
Sopar en comunió i com no hi ha festa ni es preveu en molt de temps a Sary Tash, a dormir aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada