divendres, 1 de juliol del 2016

Dia 91 En algun lloc entre Ulugchat i Kashgar-Kashgar (65km)

La llum es filtra pel túnel. Miro la hora i marca les 7h, hora  de beijing. Aquí a Xinjiang correspondrien a dues hores menys, per tant són les 5h. I el Sol ja s'ha llevat, així que faig el mateix.
Aixeco el campament i surto del cau. El cel està seré i a la carretera no passa ni una ànima.
Vec que només em faltaven uns pocs quilòmetres per coronar la pujada. Passat el cim, descens llarg saborejant l'aire fresc. El paisatge que distingeixo al meu voltant és sec,agreste,amb turons tallats en forma de serra, i amb aspecte d'agulles en d'altres. No m'estranya que algú, no recordo ara qui, digués que és el més semblant a la terra de Mordor del llibre del Senyor dels Anells.
Quan puc deixo l'autovia per prendre la carretera vella. Vull entrar en contacte amb la població. I necessito comprar menjar, que no esmorzat.
Cases de fang, mig esfondrades moltes, no ajuden a esperar trobar quelcom bo. Més endavant entro en una zona boscosa. Hi ha molts arbres de rivera i entre ells cases. Aquí ja es veu la cosa diferent. És un oasi rodejat per muntanyes pelades d'aspecte extraplanetari.
Arribo per fi a un carrer amb comerços. Compro el que puc, no és el que vull. És l'empemta que em fa falta per arribar a Kashgar.
La carretera s'acaba  i només hi ha autopista fins a Kashgar. No trobo altra solució, m'apropo al peatge, sé que està prohibit circular en bicicleta, però que em diguin co dimonis ho he de fer. Des de que he entrat a la Xina, no he vist ningú en bicicleta. Les cares de la gent em recorden a les cares de Turquia, a més. I el que crida l'atenció és que no hi ha gent a peu, a cavall, o a carro. Tothom va en moto, i motos elèctriques. És una riuada enorme de motoristes quan vaig apropant-me a la ciutat. El fet que siguin elèctriques ajuda a no sentir el soroll del motor, altrament seria insoportable vist el nombre.
Kashgar es presenta amb carrers amples, edificis enormes, semàfors i indicacions en cada cruïlla. Una ciutat planificada ben bé pel xinesos, encara que els seus principals habitants són uigurs, grup ètnic amb una llengua de la família túrquica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada