Dies 109 a 118

A Jiayuguan no tot va ser dieta d'arròs. Vaig visitar el pas de Jayuguan,la fortalesa que  defefensava la porta més occidental de la Gran Muralla. I malgrat ser en un lloc històric, la sensació era d'estar a Port Aventura. Tot estava tan maquillat que semblava un decorat amb actors fent espectacles per la massa de turistes de foto fàcil. Les vistes de les muntanyes circumdants si eren autèntic espectacle, no gens menys l'enclavament de la fortalesa era calculat, es troba en el pas més estret entre les dues cadenes muntanyoses del voltant. Ben clares es veien.
De Jiayuguan vaig sortir amb un nou  company. En Quin també es dirigia cap a l'est en bicicleta. El seu destí Shanghai, on viu la nòvia. Moltes ganes de veure-la no sembla viatjant així, però ell deia que era un gest romàntic. El primer dia de rodar junts ja vec que l'amor no li dóna ales al meu company o, més ben dit, llast, i al segon que la nòvia no li fa cap gràcia això de què vagi tan lent perquè amb cara tristona em diu que han partit peres. Només puc donar-li una abraçada i deixar-lo meditant si seguir el viatge.
Per sort el meu no té cap altra interès ara que escapar de les calors de l'estiu. Així que a Zanghie prenc el camí cap a la serralada Qilian. A Zanghie em diuen que són famosos els fideus,però jo estic encaparrat amb mifan( arròs ), i realment em costa trobar un lloc on el preparin. A la Xina l'arròs és per mi el pa de cada dia i ja no puc passar sense ell.
El camí cap a Xining, la ciutat més gran de l'altiplà tibetà, el pensava fer en 4 dies. Al final van ser-ne 5.
El primer dia va ser una aproximació a les muntanyes Qilian per una carretera recta interminable. Vaig optar per acampar als peus de l'inici del port.
El segon dia era definitivament etapa de plena muntanya. Van ser 44 km cap amunt entre gorges i faldes escarpades. La fatiga i ensopiment es van apoderar de mi en molts moments. A Obo em vaig empassar el meu plat i 3 d'altres comensals amb poca gana. I uns simpàtics amics del país em van regalar un gelat. Que va resultar un petit plaer vist que la pujada, i ara amb vent frontal, continuava. Esgotat en tots els sentits vaig arrossegar-me dins un campament tibetà. La meravellosa família del lloc em va donar asil sense demanar res a canvi. A la vora d'una estufa vaig tastar de nou la llet, per primera vegada de yak, i dormir sota una pila de nòrdics. La seva excepcional i desinteressada assistència vist el meu lamentable estat són un dels més valuosos records del viatge.
El tercer dia, i mig recuperat, surto de nou a la carretera que m'havia derrotat el dia abans. Però sense l'ajuda del vent, sóc jo qui imposa la llei. Fins que culminant un altre coll,em vec impedit continuar per la policia. L'etapa ciclista del Tour  Qinghai Lake en té la la culpa. Protesto per tallar-me el pas, i rebo a canvi una pila de nenjar i beguda, amb becaina dins cotxe policia inclosa. Tot i així, quan puc reemprendre la marxa 3 h després,  només avanço uns pocs quilòmetres abans de refugiat-me en un campament tibetà per culpa de la tempesta. Aprofito per menjar acompanyat d'uns turistes xinesos que corren amb els plats. Quan vull tornar a pedalejar sota la pluja ja que és aviat, la família del campament m'ofereix passar la nit de franc. Una estufa, un got de te amb llet,i la companyia de les filles joves es sumen a l'oferta. Beneïda pluja!
El quart dia es presenta radiant de Sol, i fresc per la pluja. És magnífic per afrontar el port darrer a Xining. Amb una sèrie de llaços la carretera s'enfila per les parets de les muntanyes Datong. Crec que la bellesa de l'ascensió i el fet d'estar mentalitzat em van empènyer. La dificultat va estar en driblar els nombrosos cotxes de turistes aparcats al voral. El trànsit era tan dens que es va acabar formant un tap i afortunadament em vaig quedar sol pujant. A la vall de l'altre costat del coll vaig plantar la tenda a la vora del riu. Un conjunt de famílies havien fet el mateix, i aquell vespre em vaig endur unes cerveses de regal cap a la tenda.
El cinquè dia va venir amb pluja. Preparat per pedalejar els 50 km Xining, de nou vaig ser invitat per les3 famílies campistes a esmorzar fideus cassolans. Per acabar sent remolcat jo i la mula en un dels vehicles. De camí a Xining, tot el grup vam visitar la muntanya sagrada de Laoye ( oYuan Shuo) a Datong. Posteriorment,i per sorpresa meva, em  van dur al poble de Tarsie, ciutat monasteri que acull un dels 6 destacats monasteris tibetans. Com un parent llunyà vaig ser escortat i amb totes les atencions possibles. Quasi em vaig oblidar que no havia pedalejat encara. El dia en família es va acabar quan ja dins Xining, transportat per la família adopció,  vaig rodar tan sols per trobar l'alberg .