Dia 67 Jizzah-Samarcanda (90km)

Samarcanda, la ciutat anhelada per conqueridors. Oasi dels viatgers. La capital d'un gran imperi. El centre del món en el passat. I el meu destí avui.
En Davron es lleva abans que jo per anar a donar de menjar a les vaques. No fa cap soroll per no despertar-me. No obstant, el meu despertador intern ja ha sonat a les 6 del matí. Quan torna, amb cara fatigada no pot resistir mrncionar els meus roncs nocturns. Sí, sóc culpable.
Ens fem una foto de comiat i em poso en marxa. Potser esperava algun novetat en el camí a Samarcanda, per la màgia del lloc, però la carretera és una autovia recta i monòtona com en els dies anteriors. Bé, amb més animals atropellats que esquivar.
A l'hora de dinar em planto a la ciutat. Autocars de turistes omplen les vies. Van amb barrets d'aventurer, ampolles d'aigua, i roba de color blanc. En canvi, els locals, sobretot les dones, porten uns vestits llarga de vius colors , i per protegir-se del Sol duen paraigües.
Les cúpules turquesa destaquen sobre el reste d'edificacions. Són les joies de la ciutat.
El hostal em troba a mi. Un home em condueix a un allotjament assequible a prop de la plaça del Registan.
Em trobo en un caravanserall modern. Tarimes de fusta per reposar al voltant d'un pati de presseguers. I a les taules fruita fresca, mel, galetes, i sens dubte çay.
Per mi el reste de Samarcanda pot esperar. He trobat el meu oasi.
 Jo i altres ciclistes. Una parella d'holandesos fa 2 dies que van arribar des de Bukhara. Porten més d'un any viatjant des de que van partir de casa.
Al vespre dono les primeres passes per la ciutat trepitjada per grans viatgers, és el cas de Ruy Francisco de Clavijo. Enviat pel rei Enrique III de Castella amb la intenció de pactar una aliança amb Timur. Va trigar més d'un any a arribar, i no va poder ni entrevistar-se amb el cabdill turc perquè aquest va  partir a la conquesta de Xina on va morir. No obstant, l'home va poder retornar a casa després d'un altra llarga travessa per Asia, i va escriure el relat del viatge en el llibre Embajada a Tamorlan.
Passejant resguardat per la foscor del vespre, em creuo amb nombroses famílies que gaudeixen d'una temperatura agradable. Anem a petar al mateix lloc, la majestuosa plaça del Registan amb les tres madrasses més importants d'Asia Central.

Falta poc!

La madrassa Ulug Bek