Dia 68 Samarcanda

Avui toca fer de turista. Samarcanda és la segona ciutat més gran d'Uzbekistan, però les majors atraccions estan pròximes. Començo per la mesquita Bibi Khanum i el mausoleu homònim que està enfront. Ambdues estan al costat d'un passeig de vianants on abunden les botigues de souvenirs. Afortunadament, no em trobo  venedors intentant captar els turistes.
El segon lloc a visitar és el complex funerari de Sha-i-Zinda. L'entrada té un cost, però aconsegueixo entrar per la porta petita que dóna al cementiri i em salvo de pagar. No és casualitat, el dia anterior la parella holandesa em va parlar d'aquesta opció. El lloc és un laberint de mausoleus on estan  enterrats  importants personatges,  des de familiars de Timur a  destacats membres de la cort imperial.  El treball de les rajoles turquesa és diferent en cada un dels edificis.
Posteriorment, m'encamino al basar, darrere de la mesquita Bibi Khanum. Les mercaderies estan exposades amb cura, doncs els compradors , amb tanta oferta , són exigents. Em crida l'atencio el pa. Té la mateixa forma rodona en totes les parades, encara que amb petits matissos. La seva elaboració és artesana i es ven al carrer. No he vist cap forn de pa. En canvi, el que es ven en els supers s'anomena rus i es pa de motlle industrial. Una altra producte fresc que trobo al basar és nata. Dones la venen a granel transportada en cubells des de casa.
Del basar vaig al mausoleu de Gur-e Amir, que vol dir tomba del  rei. Aquí és on se suposa que està enterrat Timur, cosa que fa que sigui un dels llocs més visitats pels uzbeks.
I pel final deixo la plaça del Registan amb les tres madrasses de dates diferents. La de la dreta, més antiga, és la d' Ulugh Beg. Porta el nom del nét de Timur, que fou un gran astrònom. La madrassa del centre és Tillya Kori, construida posteriorment. Fou madrassa i mesquita. I la que queda a l'esquerra és la de Sher-Dor, també construida en una data posterior a la d'Ulugh Beg. En la façana apareixen dos tigres, una excepció en l'art islàmic que prohibeix la representació de figures vives. Es diu que això li va valdre la mort a l'arquitecte.
Acabo amb el peus inflats. Em retiro a l'oasi de l' hostal a passar la tarda bevent aigua i menjant fruita. Fins que el Sol no desapareix no torno a treure el cap per contemplar el mateix del matí, ara il·luminat.

La plaça del Registan

Mausoleu Gur-e Amir

Sha-i-Zinda

Mesquita Bibi Khanum