Dia 62 Teheran-Bakú-Tashkent

Al mostrador de facturació em demanen l'equivalent a 40 dòlars en rials per l'equipatge. La mula no paga, segons les condicions de la companyia, però em diuen que les alforges no estan lliures de càrrega. He de remenar papers per mostrar el correu de confirmació de la reserva on clarament posa que puc portar fins a 20kg d'equipatge sense pagar. Que casualment és exactament el que sumen les 3 alforges. Buff! La raó està de la meva part i acaben agafant-me els trastos.
L'avió va ple, sens dubte l'hora de sortida en plena nit fa que sigui un vol econòmic, i molts, entre els que m'incloc, és el que buscàvem.
Arribo a Bakú quasi a la mateixa hora de la sortida pel punyeter canvi hora. Com no disposo de visat d'Azerbaidjan no puc sortir de l'aeroport, i això vol dir esperar 9 hores pel vol a Tashkent. Falta tant que no em permeten fer el check-in, i em recomanen relaxar-me en el hall de les sortides. Els agafo la paraula i m'estiro en un dels sofàs que hi ha.  Com deu ser la sala vip?
Amb alguna interrupció per pixar, dormo unes 4 hores. El canvi de país és evident. En els lavabos hi ha urinaris, i no la placa turca. I torna  haver-hi paper! Aquí a més hi ha wifi obert, cosa que em permet superar el ensopimant.
A les 12;35 per fi embarco. L'avió va més buit que ple. Al seient del costat tinc un xicot amb  ulls estrets. La seva fisionomia mongòlica m'indica que un altre gran canvi es prepara.
L'aeroport de Tashkent és tan petit que l'avió ha d'aparcar a fora. Un bus porta a la terminal. En 2 minuts supero el control d'aduanes. Res a veure amb les interminables cues que havia llegit. Amb les mans sóc capaç de sortir de l'aeroport arrossegant caixa i alforges. Per fi he arribat al cor d'Àsia!
Llavors, trec la mula del seu fèretre. Està viva, encara que ferida: un radi doblegat en una vista ràpida. La refaig sense que em sobri cap peça i faig les primeres pedalades per uzbekistan. A l'aparcament ja sóc assaltat per canvistes que oloren els meus dòlars. No accepto cap dels seus preus, i bé que faig. La taxa oficial és de 1$=2990 soms. Però ningú la segueix, és més favorable en el mercat negre. A l'aeroport m'ofereixen 1$=4000soms. I el carnisser al qual vaig recomanat per l'hostal em dóna 1$=5900 soms o bé 1€= 6200 soms. Em queda clar que aquí hauré de mirar, comparar, regatejar i tenir molta paciència per comprar fins i tot pa.

Preparat per recórrer l'estepa!