Dia 86 Chon Karakol-Sary Tash (46km)

L'estiu ha arribat, però només al calendari. Quan ens llevem ens trobem amb la sorpresa de què ha nevat!  Resultat de la tempesta d'ahir. Tot i així, el matí ve amb un cel completament seré que deixa passar un Sol que va escalfant l'aire progressivament.
Les dones de la guesthouse, mare i filla, ens preparen un esmorzar totalment casolà: pa recent cuit, llet recent munyida, crema de llet recent separada de la llet fresca, melmelada de gerds silvestres elaborada per elles, i çay. El mateix que mengen elles, dia rera dia, al que afegeixen ous obtinguts de les seves gallines.
Ens posem amb marxa en Patrick i jo sense pressa. Piano, piano,com diuen els italians. L'etapa d'avui consistirà en passar el port de Taldik i ja està.
Si el paisatge era abrumador, amb la neu caiguda la nit passada, és colpidor. El dia és radiant i la temperatura suau per poder gaudir de l'espectacularitat del paisatge de muntanya alpina.
Anem veient molts campaments de iurtes, o la versió moderna, caravanes, al costat de la carretera. Infinitat de quitxalla ens surt a rebre a la carretera per saludar-nos. Es fa difícil no aturar-se i satisfer la seva curiositat. Molts d'ells, a més, ens demanen fer-se una foto, cosa que ens avenim encantats
El port comença i cadascú pren el seu ritme. El meu es de 5 km/h. No obstant, vaig capdavanter i no tinc absolutament cap pressa. La carretera es manté òptima i no hi ha vent que inoportuni. Potser trigo 2'hores a coronar, estic a tocar de cel, i res més importa. El port de muntanya més alt que he escalat en bicicleta està superat. A la cima em trobo amb uns pobres nens que es dediquen a esperar que algun viatger s'aturi i els compri kumiss. Tenen la pell demacrada pel Sol i el vent que bufa implacable. Em faig unes fotos amb ells mentre espero l'arribada del meu soci italià. Al voltant només pics nevats.
Un cop reagrupats ens deixem caure i és quan ens creuem amb una home que tira d'un carro. Diu que va cap a la Xina des d'Istanbul a peu! El paio ha passat pels mateixos països que jo, a més de Tadjikistan. No obstant, ha de fer volta i anar a Biskek perquè no té el visat de la Xina. Això és força de voluntat. I 11'mesos de viatge.
En poca estona arribem a Sary Tash. Un poblat sense cap interès, però convertit en lloc obligatori de pas en estar en la cruïlla de rutes destacades:  l a  de la ruta de la seda  a la Xina, la del Pamir a Tadjikistan, i la d'Àsia Central a Kirguizstan.
Ara estic a només 80 km de la Xina. El somni d'arribar com més a l'orient  possible ja és una realitat. Ara que estic tan a prop, i de tenir temps per endavant, em fan replantejar el següent pas. Crec que no he gaudit prou de  kirguizstan i per això em quedaré algun dia més.