Tanta pressa i hem d'esperar als 2 passatgers que complementen les places del taxi compartit. També els havien dit una hora diferent i quan arribem estan dormint.
Amb totes les places ocupades el chevrolet lacetti posa rumb cap al nord-est. El taxista condueix d'una banda a l'altra de la carretera esquivant els miler de solcs i bonys. Sembla un contrarellotge. Els nostres caps a punt de tocar sostre dels salts que anem donant. Afortunadament, han començat una nova carretera més endavant i aixafem asfalt nou de trinca. Respirem els 3, perquè el taxista cada dos per tres es fuma una cigarreta, o bé parla pel mòbil indiferent al que hi ha davant. I tan sols es posa el cinturó quan trobem un control de la policia. Passat aquest , torna a descordar-se'l.
La parella que seu al costat meu també són ciclistes, i sense bicicleta, també com jo. Han estat pedalejant pel sudest asiàtic durant 5 mesos. Van embarcar les seves mules a Ho Chi Min (Vietnam) rumb a Estambul, i des d'ençà han anat tornant cap a Europa en bus, o bé tren. Fa la pinta que volien descansar de les seves mules. El cas és que van al nord en direcció a Aktau, a Kazakhstan per creuar cap a Bakú en ferri.
Estem creuan el desert de Kyzyl-Kum. Les dunes rodejen la carretera blanca. El paisatge fa estremir del sec i ferotge. I només txaikhanes cada potser 50km, on poder buscar ajuda en cas necessari.
Parem a la vora del riu Amu Daria. Cabalós en el passat, és un fil d'aigua que permet una mica de verd als seus peus. D'aquí es pot veure Turkmenistan, a l'altra riba. El panorama no canvia.
Passades 7 hores de trajecte assolim Khiva. Antiga capital del khanat del mateix nom. I centre de venda d'esclaus destacat d'Àsia Central fins entrat el segle XIX. Davant nostre les muralles de la ciutat antiga, molt ben preservada. Aquest fet és motiu de ser la quarta ciutat d'Uzbekistan declarada patrimoni de la humanitat.
La casualitat fa que a l'hotel em retrobi amb vells coneguts. Es tracta dels ciclistes holandesos d'Armènia i els ciclistes suïssos de Teheran. Han format un pelotó, juntament amb una parella de ciclistes francesos, des d'Azerbadjan. Fa 2 dies que van entrar a Uzbekistan pel nord, venint de Kazakhstan. Malgrat la volta, continuen en ruta, doncs.
Tots els ciclistes per voluntat pròpia decidim dormir a la terrassa superior de l'hotel.
Em deleito veient caure la llum sobre els minarets i les muralles d'Itchan Kala, així diuen a la ciutat vella de Khiva.
Vista des de l'hotel de la ciutat vella o Itchan Kala
Minaret Kalta Minor
Desert Kyzyl-Kum i riu Amu Daria
Mapa Khiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada