Com que la gana em pot més, esmorzo en l 'hostel tot el que em posen. Durant el qual coincideixo amb un holandès llargarut, encara que és un pleonasme, que també està seguint la ruta de la Seda. A finals d'agost espera estar a Shangai. El seu truc és que utilitza el transport públic, però.
Deixant de banda el deure de rentar la roba, surto a descobrir una de les ciutats més importants del món islàmic. El seu nom complet és Bukhara Shahri, aquesta última paraula és un títol que reben les ciutats considerades santes per l'islam. Durant els segles fou un important focus de coneixement. Reunia multitud de madrasses on no només s'ensenyava els preceptes de l'islam, sinó també coneixements científics. Aquí va escriure Avicena el seu famós cànon de medicina que va ser usat com a referència en la resta del món.
La meva primera impressió és que aquí hi ha un casc antic que, malgrat ha sofert les inevitables reformes, evoca una atmosfera del temps antics. Incicio el meu recorregut en el cor on hi havia el mercat d'intercanvi : Lab-i-Hauz, zona és de vianants, i restaurants al voltant d'una bassa usada per recollir l'aigua, amb la qual cosa un pot contemplar amb pausa el conjunt.
Encamino cap al monument emblema de la ciutat, el minaret Kalyon, amb els seus 46m altura. Cap foto pot transmetre la seva majestuositat. Erecte, robust, magnífic, ha romàs més de 900 anys allà. Anterior a tot el que el rodeja. Diu la història que va ser l'unic edifici que es va salvar de la destrucció sistemàtica de Genghis Khan. Al costat, unida al minaret per un pas elevat, hi ha la mesquita homònima, però fou elevada quan els mongols havien deixat de ser una amença. I enfront de la mesquita, com enfrentada , hi ha la madrassa Mir-i-Arab. No diré que fou un dels centres educatius més destacats, perquè avui en dia encara continua funcionant.
A poca distància hi ha la fortalesa Ark. Dependència i centre de poder de l'emir de torn de Bukhara. La crueltat d'alguns d'ells és notòria, quedant gravat en la memòria dels habitants. Una de les majors penes als condemnats, era llençar-los des de dalt del minaret. Per això, no estranya l'altura de les muralles de la fortalesa, per prevenir qualsevol intent de derrocar el tirà.
Unes passes més enllà, en el parc que du el seu nom, es troba el mausoleu Ismail Samani. Aquí resta un dels monarques de la dinastia samànida.Primera dinastia persa totalment islàmica que va fusionar les creences musulmanes amb la cultura persa.
El basar no queda lluny. Indubtablement, el millor lloc per trobar de tot a bon preu. Després de voltar una estona estic desconcertat, ningú m'ha ofert canviar diners. Prenc la iniciativa i m'apropo al primer home que vec buscant captar l'atenció dels vianants. En segons respon cridant un segon home que em diu que el segueixi. Ens posem dins el basar cobert on entrem en una sala amb un home gras assegut en una cadira. Un intercanvi de mots i la porta del costat de l'home gras s'obre. Passem a una sala amb un individu darrera un mostrdor que trafega feixos de bitllets. Al fons de la sala unes dones còmodament assegudes al voltant una taula baixa bevent. El canvi que ofereix pel dòlar és desfavorable, per sota del que es fa al carrer, així que opto per canviar euros. En un moment passo de tenir un bitllet de 100 euros a una pila de soms que no em caben a les butxaques. Poso el reste en la bossa de mà que duc. Acabo de fer un tripijoc , algo ilegal, i vaig carregat de diners. Em sento satisfet.
Bukhara és deixa estimar pels seus carrers i edificis històrics. Llàstima de la forta radiació que cega.
Minaret i mesquita Kalyon
Ark
No em sento petit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada