Si quan vaig descriure els meus plans a la dona del restaurant on vaig dinar una pide ja em repetia algo de pujar a un otobus i oblidar-me de la bisiklet. I quina raó!
La carretera que va paral·lela a la costa és un malson per les cames. Si això li sumes el fet que està igual que en l'època dels romans, quan no ha desaparegut, us podreu fer una mínima idea del que és intentar rodar. Més dades: 108 km en 7h i 21 min. Rampes de l' 11% . Vent de cara. En resum, tot el dia pedalejant per no avançar gairebé. La gent em pitava, o per la gesta, o com crec, perquè pari i no em faci mal. I quin mal les cames! Ja ni recordo la mà. Però si la bici aguanta, jo també. Encara que hauré de canviar els frens aviat veient que les baixades que segueixen les maleïdes pujades estan cremant literalment les pastilles.
Espero que quan arribi a l'altura d' Amsara la cosa millori. He llegit que és un a carretera costera amb encant. Serà també per rodar en bici?
I el dia es va acabar que em va trobar muntat. Així que ha parar la tenda que per això la carrego.
Típic esmorzar turc: olives, cogombre, tomàquet, simi, poça, formatge (falta ou dur que s'estav couent)
Rampes infernals
Ei!! Que si fa falta t'enviem cèntims per agafar un bus de tant en tant, que no cal que les rampes acabin amb tu!!! Petons d'ànims campió!! Ana B.
ResponElimina