Dia 20 Batumi

Dia de descans que m'he passat fent feina. Avui per primera vegada a la ruta m'he afeitat. La crema solar, la pols i la suor formaven una pàtina molt incrustada amb els pèls. He hagut de rasurar amb esmeny per eliminar tant  crosta!
També he aprofitat per fer bugada, així com ajustar la mula. He hagut de fer una intervenció urgent tornant a encintar el manillar, que amenaçava de esquinçar-se. També ajust de frens i regulació canvis.
He esta passejant per Batumi. Una ciutat en expansió. Molta obra faraònica i macarrònica. Edificis i torres modernes per allotjar casinos o oficines. No obstant, això va acompanyat d'un ordre en l'espai públic amb parcs ben enjardinats, un magnífic passeig marítim, carrils bicicleta i altres. Us diré que no vaig perdre l'oportunitat de tastar el carril bici a tocar de la platja. Un plaer!
La meva idea era quedar amb el noi que em va donar un cop de mà el dia anterior i agrair-li amb una bona birra,  però no vaig poder localitzar-lo. Finalment, al vespre i després de enviar-li un sms, em va respondre. Només pel deute pendent, he de tornar a aquesta ciutat de platja, casinos, i night clubs, especialment aquest últim jeje!
El que m'emporto com a riquesa personal és la conversa amb la Maria, la noia que em va cedir la casa on dormia. Em va captivar el seu amor per Georgia, malgrat ha nascut a Rússia. Em va explicar el perque: resulta que quan Déu va repartir el món, els georgians van arribar tard perquè estaven fent una supra, un banquet on no hi falta de res. Com Déu es va quedar estranyat, els georgians el van invitar a una supra, quedant tant satisfet que va donar als georgians la part que s'havia reservat per ell. I així de cofois ho conten i orgullosos es senten de viure en el millor lloc.
Veure a l'endemà quan comenci el meu periple caucàsic!

Khinkali 

Sinori