Dia 24 Mtskheta-Tbilisi (26km)

Una gran ciutat per baixar de la bicicleta i barrejar-se amb la massa de gent com un més sense ser reconegut.
Les grans ciutats no solen ser bons llocs per un ciclista i Tbilisi no està feta per vianants, menys per individus sobre velosipeds.
Arribo a les portes de la capital de Georgia en el pitjor moment fel dia: hora punta 8 del matí. No tinc pressa, que per això vaig en bici. Decideixo esperar el meu torn en una benzinera, entretingut veient un rally en directe. Cap a les 9'30h vec que la desfilada de vehicles minva en torno a reincorporar a la agònica tasca d'entrar a la ciutat. Sorpresa tinc quan noto a la meva esquena que no és la meva ombra la que em segueix, sinó que es tracta d'un altre abnegat ciclista. Un tbilisenc! Com un dofí que ve a salvar un nàufrag, es posa al capdavant ,  i contra la marea de vehicles va obrint pas per conduir-me al centre de Tbilisi. També ell va a incorporar-se a la seva feina, però sobre dos rodes.
Quan som al cor de la ciutat vella i havent deixat nostres respectives muntures en un aparcament de bicicletes que em sobta que existeixi, acordem anar a esmorzar plegats. És llavors quan conec a en Zutrab, un georgià de la capital, aficionat a maratons, i practicant del ciclisme extrem, rodar per Tbilisi.
No fa ni 5 minuts en la capital i ja conec un dels seus residents, que molt amablement em fa una breu introducció a la ciutat, i de pas el país.
Per raons de feina ell, i jo perquè he de trobar lloc per passar dues nits, ens separem, però decidim tornar a trobar-nos més tard.
De moment, vaig a l'adreça d'un hostal que s'anuncia per internet amb bona ubicació, en un edifici històric, i molt econòmic. I en efecte, molt poc cal per estar-s'hi, molt pocs miraments, atès que es tracta del típic hostal de motxilers amb aire de camp de refugiats. Com no tinc ganes de buscar quelcom que podria ser pitjor, improbable, encara que segurament més car, m'instalo en un llit tronat, i em poso a la rutina d' un viatger que té sostre p er avui i ja ha menjat: rentar roba.
Per sort, la cosa no dura gaire i a les 14h, com convigut, em trobo de nou amb el Zutrab, i anem a dinar. És llavors quan puc gaudir de l'amabilitat d'aquest bon samarità. Em fa una selecció de plats propis de la cuina georgiana, amb cata de vi inclosa, en la qual em parla orgullós del vins del país. No puc creure que m'ompli amb tantes atencions, i tot a canvi de sentir les meves desventures!
Si la bicicleta ha fet que ens coneguéssim, el vi ens fa amics de l'ànima. Ens acomiadem, per sempre segurament, però abans tinc temps de passar per la seva oficina a portar-li una ampolla de vi. No tant cara com la que ens hem begut al dinar, amb tots probabilitat, però tinc excusa de què em va més la cervesa que el vi.
I ja amb l'estómac ple i la bona entrada a la ciutat, sens dubte, em poso a descobrir una ciutat  medieval, comunista, i amb nombroses esglésies ortodoxes.

Riu Mtkvari

 Església de Metekhi

Funicular a la fortalesa de Narikala

El meu amfitrió, en Zutrab

Les recepcionistes de l'oficina amb el ciclista de terres llunyanes