Dia 12 Alaçam-Samsun (81 km)

La pluja ha estat caient durant la nit. I quan m'he llevat el cel apareixia gris i tapat. Totes les anteriors nits he dormit molt bé, malgrat em llevo a les 6:40h i hi ha dies que vaig a dormir a la 1 de la matinada. Vull continuar somiant despert je,je.
Tanmateix, avui m'he despertat amb un dolor agut a

la part de la canyella de la cama dreta. Tant que vaig coix. Així que he anat a pas de tortuga fent les coses habituals abans de pedalejar. I de pas  veure si el dia millorava.
Com era diumenge li he demanat a la Elif, la noia que treballa de cuinera en la residència on dormia, que em fes per esmorzar uns xurros amb xocolata que estic cansat de tant ou, i olives, i tomàquets (domates en turc, quasi com en castellà) i cogombres, i formatge (tant comú com els kebabs) I sí, he aconseguit la meva tassa de xocolata. Els xurros en foto, la que li mostrava, i almenys no ha fet tan cara de fàstic com quan li vaig mostrar domuz (porc)
Amb tots els turcs amb els quals els trec el tema del porc responen amb cara de repugnància. Jo els dic que si no l'han tastat no poden parlar així. I llavors diuen que no mengen perquè són musulmans. Però altres manaments no els segueixen tan estrictament, perquè he vist algun passat de beure pel carrer i controls d'alcohol crec que es fan. El problema és que l'alcohol el trobes a tot arreu, però la carn de porc no. Ara que, estic convençut que si algú posa una botiga de pernils triomfaria. Ells mateixos m'han dit que estan cansats de tants kebabs je,je.
Amb les molèsties del peu m'he posat en marxa. Al principi dolor,  i després res fora de l'habitual. Ara , quan posava el peu a terra veia les estrelles.
En una benzinera on m'he aturat a treure'm la roba de pluja, sense demanar res ni ser preguntat ja tenia el meu çay servit. Quina gent, sempre a punt! I en la següent benzinera que he fet parada he demanat gel per la zona dolorida i també m'han ofert çay. De buz (gel) no. Com no fos un gelat.
Així que he anat tirant i he arribat a la hora de dinar, meva, no dels turcs perquè sembla que no tenen horari i això
fa que alguns establiments de menjar estiguin oberts 7/24, o sigui sempre.
Amb el contacte d'un hotel que m'ha enviat un amic i les coordenades posades al gps vaig poder trobar l'hotel. Ja que quan vaig preguntar a l'entrada de Samsun on quedava el centre, em van dir a 20 km! Imagineu si és gran això!
I demà em prendré el dia lliure que em toca i a esperar com va el peu i la cama.
I dir que segueixo tots els vostres comentaris a les meves cròniques. Perdoneu si no responc un per un, però amb prou feines puc escriure tot el que em passa!

Elif i Ramazan de la residència d'Alaçam

Sabatilles i cames després de pedalejar en un dia plujós