Dia amb una suau temperatura i Sol que no molestava per una etapa amb dues parts. La primera el tram costaner a partir de Bolaman. Implica fer més quilòmetres per arribar a Ordu, però diríem que és la via ciclista per saltar-se el 4 km de túnel per on va la carretera D110. I quin plaer! Retrobament amb la costa, i amb una serenitat, ambient bucòlic, i vaques i gossos lliurement enmig de la calçada. Un paisatge captivador. Un dels punts emblemàtics és el cap de Jasón, una punta de terra anomenada així en referència al heroi grec Jasón, que juntament amb els argonautes va passar per aquí de camí al regne de Colquídia (actual Georgia) Ja tenim dues coses en comú doncs: dos herois que anem rumb a l 'orient.
Passat el tram costaner retrobem de nou l'autovia. Si abans respiràvem aire, ara ens embrutem els pulmons de pol·lució. I iniciem la segona part tornant al mateix des de que vaig sortir de Sinop: voral, voral, voral, com si fos el meu carril particular escridassant als maleïts dolmus i altres intrusos. No obstant, sortint d'Ordu m'he trobat un vent de cara que m'ha deixat sec abans de Giresun, havent de reposar combustible a Boluncak. Aquí he estat ben assistit pel Mohammed, un jove aprenent d'iman que m'ha ensenyat la revelació divina. Això no, però el seu ekmek arasi köfte que m'ha preparat sí que me l'he empassat!
I som-hi que espera Giresun, capital de l'avellana. I ostres quants avellaners, per tot arreu, fins i tot a les pendents abruptes de les muntanyes. Com coi s'ho fan per recol·lectar-les?
Arribada amb temps a la ciutat per visitar-la. Ara be, el gps m'ha fallat per trobar l' ögretmenevi i he hagut d'anar jugant el joc de guiri perdut que no sap encara distingir dreta i esquerra amb turc. Però aquí, a més, era saber amunt i abaix per localitzar-lo. Va costar, però aquí estic esperant ara l'esmorzar. Us diré
Cap de Jasón
Persembe
Camps avellaners
Una altra conquesta. 1000km de ruta!!
y no sabiendo que eran los dolmus me pongo a buscar...ah minibuses leo en la wikipedia, que el nombre significa abarrotado y que un pasajero extranjero lo definió así:aterrador,impresionante,confuso,incomprensible,encantador,hospitalario y ajeno.Y añade:los que nos estan familiarizados con ellos pueden verse sorprendidos por la velocidad de los dolmus viajes.Para partirse de risa.
ResponEliminaEnhorabuena por los 1000!
Hola Pixa, veo que estas en marcha todavia, presumiendo de los 1000. Yo pienso que nos estas engañando, que si hago 80 kms, que si hayo 90 kms, pues yo te dire que el otro dia me hice 180 kms de un tiron, sin tener tanta experiencia como tu. Eso si, cuando me desperte de mi sueño era como si hubiera hecho por lo menos 400 kms. porque estaba muy sudado, sera porque han canviado las temperaturas al alza.Animo yo estoy contigo. Es broma.
ResponElimina