La nit anterior em vaig endrapar un iogurt de mig quilo jo sol. I era petit vist els pots industrials que trobes en tots els markets. Aquesta gent es pirra per aquest lacti, o millor dit pels lactis en general vist la grandària dels tarros de formatge per sucar.
Un aliment que he descobert és l'ayran, barreja de iogurt, aigua i sal. Es consumeix com a beguda. Si el çay es pren per esmorzar i entre àpats, l'ayran és la beguda per prendre amb el menjar. I normalment amb una canya punxada directament a l'envàs. Crec que això i el sabor àcid i salat fa que enganxi. A vere si algú sap on trobar-ne a Igualada.
Bé, no sé si tant iogurt o ous, quasi un per dia, la cosa es que he continuat resseguint la costa de kara deniz. I quin canvi! A partir d' Inebolu la costa no és tan abrupta i permet anar llargs trams paral·lelament.I els pobles estan més pròxims. Ara que també no pares de trobar grups de gossos errants, amb algun que es fa el valent i em persegueix. Jo responc amb renecs en català amb la qual cosa es queden parats. Millor que un repel·lent!
Per la carretera, pels pobles, des de balcons i patis d'escola, la gent em crida hello, o els que han vist més tele, where are you from, what' s your name. Jo els responc des de la bici sempre. D'altres m' aturo i els tiro de la llengua per veure com va el meu turc. I llavors és quan hi ha els moments més agradables del viatge perquè es trenquen les distàncies culturals i nacionals, sobretot, i acabem sent persones que possiblement no ens tornarem a veure mai més, però que volem gaudir del contacte donat per l'atzar.
Avui, un grup de jubilats m'ha fet seure a la seva taula i, enlloc el típic çay com ells, m'han servit una tassa de cafè amb galetes com si fos un crio. Quin vells gats! I no m'han deixat marxar fins acabar-m'ho tot. Ara, les galetes eren de xocolata i jo contentíssim.
La carretera el pitjor de la jornada com de costum. Esvorancs, bruta, botaruda, sense asfalt, i a Türkeli es convertia en pista ultra trail de 3 metres ample on passaven camions, cotxes, motos, vaques i jo. Una mala estona.
Sortida a les 8 del matí i arrribada a les 8 de la tarda al lloc de dormir, Ayancik. Un goig i demà més!
Des de les altures turques amb Türkelli al fons
Cotxes i vaques molestant
Carretera típica turca apedaçada
hola!Así que no pasas desparecibido, no?jejje.
ResponEliminaCoches y vacas molestando?jajajja me parto de risa con el titulo de esa foto.
Era verdad que habia muy buena comida por lo que vas contando,de lo que llevas dicho si tuviera que escoger una plato elegiria un pide que a parte tambien el nombre me resulta gracioso.
Bueno a ver que tal Sinope,patria chica del gran filosofo Diogenes el cínico.
Saludos desde IGD