A l'Orient sobre 2 rodes: Dia 26 Tbilisi-Hagpat (110 km)

Sembla que els dies de descans es paguen. A les primeres pedalades noto dolor al cul. I una sensació de pesadesa inusual, encara que això es deu al fet que m'he permès fer un esmorzar de luxe aquest matí amb tot el que vaig poder portar del carrefour. Sí, no sabia que hi havia carrefour a Georgia fins que vaig arribar a la capital. I val una visita també.
La carretera sembla que et porta cap un altre món veient com el paisatge no té res a veure amb el que havia vist.
Pasat Mereuli, la darrera gran ciutat abans de la frontera, em vec sorprès per l'aparició des d'un camp i dirigint-se a la carretera d'un ciclista amb alforges i aspecte de no haver-se dutxat recentment i més.
Es tracta de l'Stephen, un irlandès que, sorprenentment, també va sortir d'Estambul fa 24 dies, com jo, i es dirigeix cap a la Xina, altra coincidència! Malauradament, el seu pla passa per entrar a Azerbajan, creuar el mar Caspi, i rodejant Iran entrar a Turkmenistan. És una opció, però encara no té el vsat de Turkmenistan i el necessita aban d'embarcar. I un cop al país només disposarà de 5 dies per creuar més de 1000km! I això m'ho explica com si fos senzill.
Ara el que no m'explico jo i ell tampoc és que fa en la carretera que mena a Armènia, doncs és el meu tercer país de la ruta. Consultem el meu mapa i veiem que a pocs quilòmetres hi ha un ramal que permet empalmar amb la carretera d' Azerbajan. Les fronteres en aquesta part de Georgia estan molt properes i pots depistar-te, més si no dus mapa.
Així que rodem una estona junts, en la que queda patent que no sabem anar en parella, sent dos solitaris, però el experiment no surt del tot malament. Per mi és una oportunitat de conversar de l'experiència del viatge, i sobretot de les coses passades a Turquia, i on es veu que tenim molts punts en comú, i molts çays beguts!
Aviat la cosa s'acaba, ja que els nostres camins prenen rumbs distints. Intercanviem contactes i quedem convençuts que ens tornarem a veure, a la Xina segur.
El pas de la frontera s'assembla a treure una entrada pel cine, del senzill i ràpid que té lloc. Som 4 gats els que entrem i no fem pinta de causar guerra.
I ja som a un tercer país.Canvio moneda al primer i únic lloc que hi ha, i tot i així obtinc un canvi més favorable que l'oficial. 12.800 drams em donen, que ara que hi penso fan uns tristos 20€. Almenys em serveix per fer les primeres compres al nou país. I aviat aprenc la meva primera paraula en armeni, yur, que no pararé d'usar ja que vol dir aigua.
M'endinso per una carretera que seguint el curs d'un riu s'escola per un estret canó. A banda i banda les muntanyes van creixent, i és que Armènia no li falta aigua, ni muntanya, com començo a veure.
El que falta és una reparació urgent de la carretera, i més vida. Acostumat a les grans ciutats turques, i les paradetes de venda de qualsevol cosa al marge de la carretera a Georgia, aquí no res. Moltes velles i en desús instal·lacions. Segueixo i per avorriment de no veure res, decideixo agafar el trencall que va a Hagpat, que segons el mapa té quelcom d'interès. Pujant, és Armènia ja ho deia, uns paios fent un pic-nic em criden. En un moment acabo amb les mans plenes.de.menjar, i el vas ple de vodka, i brindem, una i una altra. Decideixo retirar-me quan l'alcohol comença a produir conductes desviades en els meus amfitrions. Tiro cap amunt i les.vistes són una d'una majestuositat enorme.
A Hagspat, no sóc l'únic, un autocar ple de.turistes xinesos em creuo. I no sé la raó fins que parlo amb en Rafin, un home del poble que passeja les seves vaques. Diu que és el monestir del segle 4 d.c
I perquè són les 7 de la tarda, em pregunta on dormiré. Li assenyalo la macrobossa vermella on duc la tenda, i no entenen la cosa, em diu que em quedi a casa seva. El monestir no em desgrada, però l'acollida que em fa en Rafin i la seva dona la Bartush, no té preu. El dia acaba amb un bon llit, havet sopat tots plegats mig armeni, mig rus, mig català, mig anglès, mig alemany, mig francès, fins encertar-la.

El ciclista d'Irlanda