Dia 23 Surami-Mtskheta (118 km)

Després d'un sopar de market i una nit molt curta em llevo amb poques ganes de pedalejar. Quedar-se una altra nit no entra en el cap vist que estic enclavat en un poblet de muntanya amb pocs amics, i pocs al·licients. I el temps està empitjorant. Així que  m'acabo les sobres del sopar i recullo la roba encara mullada de la bugada tardana.
Avui em fixo quedar-me a les portes de Tblisi, em separen més de 100 km, i prendre-la el dia següent amb les primeres llums.
A la vora de la carretera estan muntades nombroses parades de venda de qualsevol cosa: artesania, beguda, menjar, lubricants de cotxe. Des de Batumi, vec que la vida d'aquests pobles petits (daba, en diuen) gira al voltant de la carretera. Tots els negocis que pot necessitar algú que passi per aquí es troben a banda i a banda de la via. Però si a Turquia en un supermarket podia trobar una varietat acceptable pel meu humil pressupost, a Georgia més de la meitat de l'espai dels minimarkets està ocupat per alcohol: cervesa, vi, vodka,  chacha (brandy autòcton) i altres begudes espirituoses. I amb la set que porto a sobre!  Afortunadament, a Georgia l'aigua és producte nacional i es troba a tot arreu, i barata quan brolla de  fonts naturals, abundants sempre. Parlant amb l'Erakli ja em va comentar que a Georgia hi ha molta misèria perquè falta treball. El passat soviètic és una llosa difícil de treure's de sobre.
Amb uns primers quilòmetres per una carretera destartalada, llançant-me cap els marges en més d'una ocasió per culpa d'un brètol en sentit contrari, em distreu veure com un home passeja un porc com si fos un gos.
Miraculosament, la carretera muta a una autovia de dos carrils per banda, i per fi un voral! Ara tinc el meu carril particular on poder rodar còmode i gaudir del paisatge. No hi ha asfalt, és formigó per on rodo, però ja firmo. Per si fos poc,  bufa un vent d'esquena que em dóna ales, i arribo a velocitats de 30 km/ h en pla per primera vegada en el viatge.  Arribar a Tblisi es fa molt temptador.
No paro a Gori, llar del brutal Stalin, per no donar volta. Malgrat aquest entusiasme, el dia es fa fosc i cau un ruixat que m'obliga a refugiar-me. Havent minvat torno a rodar a velocitats supersòniques i ja no veig rètols de distància  a Tblisi, sinó de Teheran! Què passa aquí? He passat de llarg?  Coses d'aquest país.  En lloc d'indicar-te distàncies curtes, et planten un gran rètol amb les distàncies a capitals estrangeres.
Aviat agafo el desviament a Mtskheta, ciutat museu de Georgia, i antiga capital del primer regne de Georgia.Considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco val una estada.
Després de visitar varis allotjaments i regatejar el preu em quedo en una guesthouse per 14€ la nit, davant de la mateixa catedral!

Massa ràpid?

Vistes des de l'habitació de la guesthouse

Monasteri de Jvari

Catedral de Svetitsjoveli