Avui és dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi, que resulta que també és el patró de Georgia, no obstant, el que el georgians estan a punt de celebrar és la Setman Santa.
Sí, demà és dia de Rams, i la setmana que ve viuran el divendres sant i el diumenge de resurrecció, o sigui la Pasqua. I no és que s'hagin recordat ara, o bé vulguin canviar les dates, sinó que és ara quan toca segons el seu calendari litúrgic. Perquè aquí no volen saber res del Papa de Roma, que ja pot cantar misa.
Els georgians tenen la seva propia església al capdavant de la qual hi ha el Patriarca de Georgia com a líder epiritual. Una de les esglésies orientals ortodoxes, en oposició a l'església catòlica de Roma. Tots són cristians i adoren a Jesucrist, però en dates distintes a raó de divergir en la litúrgia, en aquest cas per basar-se en el calendari julià (sí de Juli Cèsar)mentre nosaltres anem amb el gregorià.
O sigui que el fervor religiós es palpa. La venda d'espelmes s'ha disparat, i els pidolaires de sempre veuen com altres els prenen el lloc a l'entrada dels temples per treure algunes monedes del penedits creients. Les dones no entren als espais sagrats sense abans cobrir-se el cap amb un vel, i si no en porten un, cap problema, en hi ha de diponibles a l'entrada per ús temporal. I com deia que demà és Rams, per tot arreu es venen branques d'olivera. Així que res de roses i llibres de moment. Diuen que ho deixen pel dia 2 de maig, que com a fidels, i molt veient les santificacions i reverències per minut que es donen aquests dies, no deixaran d'adorar el seu sant preferit.
Com aquest any la setmana santa ja l'he patit, vaig a descobrir altres cares de Tbilisi. I només em qudaria amb les seves cases de banys d'aigües sulfuroses de propietats medicinals, sinó fos que fins ara no em fa mal res. Doncs a passejar per grans avingudes que no donen opció a creuar perquè no hi ha pasos de vianants. I si un té la mala sort d'anar al número d'enfront haurà de suicidar-se creuant pel mig, i ja he dit que les avingudes són grans, o bé donar una volta de tres parells de nassos fins trobar un pas subterrani. I no és el metro, que aquí sí que en hi ha, però a nivell de terra. Uns passos que acaben sent unes galeries de botiguetes amb productes ordinaris.
I si deixem de banda els cafès elegants, els bars amb pintes de cervesa, les franquícies de menjar ràpid, les botigues fashion, etc, que es reprodueixen en tote les grans ciutats, Tbilisi exhibeix moltes vinoteques on comprar i degustar vi a totes hores. I la gent reputada veu al carrer vi en copa de vidre, mentre la gent repudiada veu vodka directament de l'ampolla.
I no és molt gran Tbilisi perquè coincideixo en l'hostal, àlies quadra, amb dos.ciclistes francesos que també viatgen en bicicleta, fa 3 mesos! Diuen que van a la Xina per raons d'estudi i que estan encallats a Tbilisi gestionant visats, el de la Xina, i el de kazakhastan. O sigui que aniran a Bakú per dirigir-se en ferry a la estepa kazaka. La ruta del nord. Diuen que arribaran abans que jo. En tot cas, ens intercanvien contactes, i el primer a ser a Beijing podrà enviar foto a l'altre!
Cases penjades de Tbilisi
Des del Fort de Narikala
Vista de la zona vella de Tbilisi
Rams d'olivera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada