Dia 15 Samsun-Fatsa (115 km)

Dos dies parat i mireu que passa:115 km, l'etapa més llarga de moment. I no penseu que ha estat baixada, que aquí a Turquia has de guanyar cada centímetre!  Uns 80 km han estat sota una pluja  intermitent i emprenyadora. I la carretera s'havia converitit en un aiguamoll de bassalts, fang i pedres que ens han ben arrebossat a la mula i a mi. Més fastigueja quan ahir mateix havia passat a fer un rentat a la mula que ja li tocava. Jo, en canvi, puc dir que passo més per la dutxa, algunes vegades més ràpid que un fórmula 1 quan només hi ha aigua freda!
Avui tots dos hem patit la pluja des del principi. Afortunadament, tenim alguns cursos de ciclisme aquàtic i hem aconseguit arribar a bon port.
La sortida de Samsun el més arriscat del dia, atès que si aquí tothom es mou en otomotiv, encara més quan plou i clar sortir tots alhora no pot ser. M'ha cridat l'atenció veure un local en bicicleta amb la que estava caient, el qual portava uns auriculars. Debia pensar: aquests ja poden pitar, que jo vaig a la meva. I és que els turcs tenen la costum de tocar la botzina quan veuen un ciclista per avisar de què van a sobrepassarte, sense importar que no es  pugui!
Passats els primers 20 km, o el mateix que dir sortir de Samsun, el voral ample i la carretera de suau pendent permetien agafar velocitats punta de 30km/h. Aquesta monotonia fa que busqui de tant en tant parar per estirar les cames, i els llocs que més apareixen al costat de la carretera són les benzineres. Així que quan decideixo entar en una ja noto com les mirades dels empleats es posen sobre mi. I  abans de baixar-me de la bici ja tinc la meva tassa de çay,que amablement em donen dient-me que treu el fred. Ara que de tant prendre te, i a sobre plovent, a un li donen ganes de pixar més sovint i llavors ja busques la benzinera per fer ús dels serveis. I entre çay i buscar el tuvalets, la mula i jo ens passem de benzinera en benzinera i tiro perquè em toca.
Per descansar de tanta autovia, al passar a la vora d'Unye, hem aprofitat per fer una visita i ja posats menjar. Una població amb un magnífic passeig marítim amb taules per poder seure i contemplar el mar.
I hem arribat a Fatsa, que no és tan important com Ordu, però que per avui ja ens conformem.
 La cama també està contenta de com ha anat el dia. Petites molèsties musculars en refredar-se i ja està. Ara bé, estava més vermella que un nas de pallasso. Serà que la crema que em van receptar em provoca urticària?

Passeig d'Unye on hem parat a dinar

Selfie de sobretaula

Retratats 

Fatsa