dilluns, 4 d’abril del 2016

Dia 5 Hendek- Eregli

Salut des de la costa de Kara Deniz !
Ja he arribat a la costa del mar Negre, la qual no abandonaré fins a Georgia.
Començo a tenir la mà trencada en això de viatjar. I ho dic literalment. Avui he tingut un petit accident precisament per excés de confiança. He perdut l'equilibri i he ant a petar a terra. He fet per frenar la caiguda posar la mà i crec que m'he fet una distensió. Sortosament, res trencat, excepte l'orgull je,je. I us dic això perquè veieu que malgrat la patacada he acabat fent 108 km!.  I res de plans.
Arribar a la costa des de l'interior vol dir creuar la cadena de muntanyes del nord i entrar en un paratge exhuberant de verdor. Es tracta de la zona més plujosa de Turquia i aigua a dojo!
Quan penetres per zones rurals es veu un canvi en la gent. Més anciana, i curtida per treballs de camp. Veus tractors amb remolcs i en el seu interior 3 o 4 individus dins.
A les ciutats la cosa canvia. Molta població jove i sempre en grups. Fan molta vida social. I tot i ser diumenge, tot està obert perquè la gent es reuneixi i la faci petar. No volen que la vida s'aturi.
I no volen que un ciclista, i tant esquifit com jo, no gaudeixi també dels plaers de la vida. He après que per fer una bona dieta per engreixar, cal venir a Turquia. El menjar està deliciós, però es que la gent no para d'oferir-te. I çay ben calent encara que faci un Sol tòrrid!
Si alguna cosa no em faltarà serà la calidesa de la gent.

Kara Deniz (mar Negre)

Amics Ahmet i Barbaros d' Alipli
Parella encantadora a Eregli

4 comentaris:

  1. Menuda fiera estas hecho,ya en el mar negro?Lo tuyo te habrá costado no te lo voy a contar yo jejje.Que bien la gente enrrollada,claro que sí.
    Otros viajeros como Jason y los argonautas fueron en la misma dirección que tú pero en barco bordeando el ponto euxinus(mar negro) hacia el reino de la cólquida(Georgia) en busca del vellocino de oro.Tuvieron exito,enfrentando a dos toros y un dragon que nunca dormía ,entre otros inconvenientes, y acto salieron por patas, con el vellocino, perseguidos por las huestes del rey colquideano.Pero su aventura no acabó aún,aún quedava aventuras y vaije.
    Buena aventura y adelante con el viaje!

    ResponElimina
  2. Estas fet una fiera David, tot i està lesionat has fet 108 km.
    Tens molt coratge, això és esencial per tirar endevant i trobes unes persones encantantadores, que segur q queden sorpresos de veure't fent el q fas igual q nosaltres t'admirem moltissim.
    ANIMS I ENDAVANT
    Una abraçada desde IGD
    Joan

    ResponElimina
  3. Molt be ja a la costa. Ja has vist els contrast de Turquia, grans urbs i la turquia rural.
    Estas prenent mes te que en tota la vida. A que es molt bo?
    Apa ara resseguint la costa del Mar Negre. No et cansis i disfruta.

    ResponElimina
  4. Bon dia

    Caram David que bé que et va i també és interessant anar seguint els teus diez, sembla que nosaltres també viargem.

    Endavant, ja veig que malgrat que menges molt, no hi ha manera que t'engreixis.

    Fina

    ResponElimina