Dia 14 Samsun

De nou envio la crònica des de la ciutat de Samsun. Una urbe en la qual no m'hauria quedat més d'un dia, sinó fos per la necessitat de descans.
Una aglomeració de soroll, fum, bassals, per la pluja que ha caigut aquests dos dies; trànsit, i locals de fast kebab que poc atractiu tenen a algú que porta ja 14 dies en aquest país!
He estat força actiu malgrat no avançar en la ruta. Puc dir que he fet un intensiu de cultura turca. Així ara sé que el que diem kebab, ells tenen mil i un noms per parlar d'aquest aliment, segons l'origen i com es presenta en el plat. El més comú, el que trobes a tot arreu, com fast food és el et döner i el tavuk döner. Ambdós son retalls de carn extrets dels famosos cilindres de kebab. Mentre el et döner es carn de xai, el tavuk döner és de pollastre. Això explica la diferència de preu entre un i altre, de vegades el doble. I la forma de servir un o altre fa que hagi milers de designacions i algunes són locals, és  a dir, fan referència a la zona geogràfica on es va inventar, com adana kebab, de la ciutat d'Adana, o bé iskender kebab, originari de Bursa. Confusió de noms per parlar de la mateixa carn, ja que surt dels corrons que donen voltes i que no pares de veure i olorar, car estan tocant la finestra del local o bé directament al carrer!
I seguint amb costums turques, m'he enterat també que els agrada acompanyar el çay amb avellanes (findik), o bé galetes (bisküvi), o algun dolç (lokun o kek), però no amb helva, una massa semblant al turró de xixona feta a partir de sèsam. Aquest sol menjar-se junt amb iogur. Jo com m'agrada tot, no miro i cap endins.
I sobre Samsun us puc dir que és com un museu a l'aire lliure sobre Atatürk, que vol dir pare dels turcs. Es veu que quan va desembarcar aquí el 19 de maig de 1919, es pren com l'inici de la guerra per la independència, que culminaria amb la formació de l'actual estat turc. I aquí no paren de recordar-t'ho!
M' he posat avui a canviar coses. Els fets recents m'han obligat. He decidit pedalejar sense les cales, i així no anar tan rígid pedalejant. Perdré potència, però em permetrà canviar de posició els peus i cames i no carregar tant la musculatura. I decidit m'he posat fins que he vist que una de les cales tenia un cargol llis i no podia engranar la clau allen. I ni renegant es movia. Així que he sortit al carrer a veure què trobava. I no ha passat ni un minut que sento un home que em crida des d'un tamboret. Era un sabater amb el despatx al carrer que es preguntava què feia un tipus  amb xancles i una bota a la mà. Davant la seva curiositat li explico, i ell , amb gestos, dient com tenia aquella peça, que mai havia vist, clavada a la sola. Com no parava de repetir-me el mateix i jo no entenia res, anem tots dos a buscar el de l'hotel perquè fes de traductor. Gràcies a ell m'entero que vol veure l'altra parella de bota. Cap problema. I quan la veu, em diu que tornen al seu despatx, al tamboret 100 m carrer amunt. Allà i ja davant un corró de gent encuriosida que ficaven cullerada sense que l'home perdés la concentració, més encaparrat que jo a treure aquella maleïda peça. Amb ús d'un punxó i unes tenalles l'home aconsegueix extirpar la cala, amb un clam de tots els presents. Satisfet acaba posant-me unes plantilles a joc amb les sabates i a invitar a çay a tots els congregats. La seva gesta ja corre per tot el carrer. Un home amb un simple tamboret i un gran sentit de l'humor.
I per últim, que ja deveu estar impacients, el tema de la cama què. Doncs després de moltes drogues, receptades, puc dir que he aconseguit baixa la inflamació i que no vaig coix. I el més important puc pedalejar. Així que demà a posar-se el traje de feina i cap a Fatsa!

Estàtua d'Atatürk

Figures d'Ataturk i altres

La bici ja roda de nou