Avui dia 28 abril tinc 2 bons motius per celebrar. El primer és que ja fa 30 dies que vaig començar l'aventura. I el segon que compleixo 34 anys. En ambdós casos estic content perquè m'havia compromès a fer un gran viatge abans dels 35, i això estic fent.
Però per molt que vagi sobre rodes, tant temps allunyat dels teus et posa melancòlic. I avui m'he sentit petit.
Molt petit quan, a sobre, m'he apropat tot el possible a l'Ararat. Aquesta muntanyota de més de 5000m pertany a Turquia, però pels.armenis és les nostres muntanyes de Montserrat. A Khor Virap, monestir a tocar amb la frontera turcoarmenia, es pot contemplar com des d'un balcó aquesta meravella natural. Llàstima que el dia no era clar i el cim estava cobert.
I seguint, la meva intenció passa per Ararat, poble. Fer-hi nit perquè a partir d'aquí comencen les etapes d'alta muntanya que culminaran amb l'entrada a Iran.
Cal descansar bé. No obstant, a l'únic hotel em trobo amb un chulo-mafiós rus que em demana 30 € la nit, sense esmorzar. A pastar fang! són les primeres paraules en català que li ensenyo.
Compro provisions per passar la.nit i busco on acampar. El lloc no oferix molt on escollir, terreny descobert i fa molt vent. Vec una nau abandonada i m'apropo, a veure si funciona com a Spitak. Doncs no. La.nau ja té un inquilí que em fot fora a crits.
Decideixo avançar i provar sort al següent poble. A l'entrada vec el parc de bombers i em dic que aquests segur que m'ajuden. Els trobo jugant a cartes, o el que ve a parlar amb mi, toquetejant el mòbil. Diu que a 1'quilòmetre hi ha un hotel. Dono una altra oportunitat a aquest condemnat país.
Em surt un tal Gary que em demana 10000 drams. Dic que nanai, que 7000. Ara ell diu que 8000. Jo, que avui m'ha enganxat tontet pel tema de l'aniversari, li dic que vull incloure un çay i uns pastissets que faig anys. Accepta. Acabem encaixem les mans. Sé que he pagat més del compte, que tinc una habitació sense paper higiènic, una tele que no es pot endollar, un matalàs amb més taques que una zebra, però la.tassa de çay i les galetes el dia del meu aniversari no tenen preu.
Khor Virap
L'Ararat al darrere
Quin parell de monstres!
Cementeri armeni. A les làpides apareix el rostre gravat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada