Dia 51 Teheran

El meu pla es va caure quan a l'ambaixada espanyola em diuen que la persona encarregada del tema de la meva carta no vindrà. Ok. I no podria ser una altra persona, a mi no em fa res, li dic. Pregunta retòrica perquè amb l'experiència que tinc en el món de l'administració ja em conec la resposta. Omplo la meva sol·licitud per escrit i prenc el número de l'ambaixada. Diuen que truqui a la tarda, que llavors sí que hi serà.
Frustrat, rebo el cop de gràcia quan torno a consultar el correu. El contacte de Mashad diu que he de fer jo mateix el tràmit pel visat de Turkmenistan. Això vol dir més maldecaps.Ahir tot bé i avui ni una bona.
Ràpidament pregunto pel bus que passa a prop de l'ambaixada de Turkmenistan. El coffenet on consulto el correu, per sort, no dista de l'ambaixada. Però avui tinc la negra amb els de les ambaixades. Està tancada fins dilluns.
Sense poder fer res més avui de papers, decideixo visitar el complex Saadabad, al nord de Teheran. Es tracta de l'antiga residència del darrer sha de Persia, Mohammad Reza Sha, de la dinastia Pahlavi, abans de ser expulsat el 1979 amb la revolució islàmica. I amb raó. El jardins i els palaus que conté són com un edèn dins de Teheran. Amb cascades d'aigua, boscos espessos, palaus i pavellons de luxe, es respira un altre aire , o dir que la pol·lució de Teheran es nota menys.
No oblidant-me dels deures truco a la ambaixada en el número que m'havien donat de la persona encarregada de endarrerir el meu pla. No és vàlid em diu una veu iraniana. Repasso el número i Torno a trucar. La mateixa veu. Em cago... Agafo i truco al d'emergències consular. Algú l'ha d'agafar. I sí. Demano per l'home que ha de fer una carta sobre mi sense coneixer-nos. I no és una broma, però em diu que la carta està redactada, que la puc passar a buscar ara mateix! D'acord, fins diumenge li dic.
El diumenge, dintre de dos dies, es tornarà a posar en marxa el meu pla. Recollir la carta que ja tinc feta a l'ambaixada espanyola, i drigir-se cap a la de la Xina,i que estiguin de bon humor.
I el dilluns a veure que em diuen a la de Turkmenistan.
Ara el que he de decidir és que fer en aquests dos dies abans de diumenge. De moment, no estaré sol, ja que una parella de França han vingut a petar també aquí a Teheran i han acabat en el mateix cau . Perquè semblem uns refugiats  en el taller. Dormint a terra, sense possibilitat de cuina, ni de dutxa. Abans de diumenge tinc que arreglar això.

Aquí dormo

Complex Saadabad

Palau verd (antiga residència del sha)