Vaig en el meu camí cap a isfahan mentre no arribi la carta a teheran. La carretera s'omple de camions aviat. Em moc amb pesadesa, amb poques ganes de fer quilòmetres i al final no tenir la sort de poder ser acollit i compartir la meva vida amb gent del país. Això és una loteria, i no sempre és guanya.
La bicicleta està, però, menys motivada que jo. A més, gemega per tot arreu. Serà que des de Turquia no passa per un bon rentat. Decidit a estar per ella, em paro al primer rentador de cotxes. Un taller amb una manguera a pressió i uns individus que comprenen a la primera la meva situació, és suficient. Ajustar canvis, engreixar cadena, apretar cargols, tot això ho faig jo davant la mirada dels homes del taller que no veuen tanta estima.
El temps invertit val la pena perquè quan torno a pujar-hi és una altra cosa. L'asfalt és bo i el dia no és calorós gràcies a un vent fresc. Un vent que castiga de costat i em doblega.
La cosa fa baixada i es nota menys la força del vent que aixeca remolins de pols que creuen la carretera.
Vaig penetrant Iran i no vec res inusual. Petits pobles amb teulades de colors cada cert temps.
Per una vall d'un riu arribo als 30 km/ h. Rodar es fa fàcil i els quilòmetres es fan al moment.
A les portes de Minayhe, un home s'ofereix a dur-me a un hotel. Accepto. Fa dos dies que no em dutxo i així difícil que algú em vulgui acollir.
A l'hotel conec a en JJ, informàtic, fent un treball. El seu anglès fluid, de cotorra, i que em diu que m'invita a sopar són suficients per deixar-me convèncer.
Em diu que iran és un país que està canviant a millor i en quatre anys veu que la gent podrà anar nua pel carrer! Creu que la religió és un obstacle en el sentit de convertir-la en un instrument públic. La gent ha de ser lliure de creure amb el que vulgui, però viure de portes endins i no voler adoctrinar. Un paio que diu que té cervesa amb alcohol, cosa ilegal, i que està en contacte amb el món, satant-se la censura, usant internet o telegram, aquí més popular que whatsapp, és de tot menys avorrit. Acabem borratxos de doogh! Tranquils es tracta de iogurt, aigua, menta i sal. Versió iraniana de l'ayran turc.
Iran profund
Iran conservador
Agraden els parcs i les rotondes a Iran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada