Acabo com sempre visitant un parc, i després un coffeenet. No sé quan més temps hauré d'estar parat, però de parcs i locals on connectar-se no en falten.
El que sí he enllestit ha estat la visita de l'església cristiana de teheran. Es tracta del temple de sant Pau. Res recorda a una església per fora. Està molt discretament ocupant uns baixos d'un edifici. Parlo amb el diacon i diu que és perquè el govern no permet aixecar un temple de debò. Diu que el motiu és per evitar que iranians abandonin la fe islàmica per camins que no són els correctes. Segons ell, el govern islàmic tolera les minories, fins i tot els jueus, però resulta que en ocasions alguns han creat falsos temples cristians, amb la intenció de ser centres de consum d'alcohol i material corrupte. No per això, em diu, la relació deixa de ser bona amb el govern i parla molt orgullós del caràcter amigable dels iranians. D'aquesta manera s'explica que no hi ha tensió a Iran entte els diferents grups religiosos, com sí passa en altres països.
Amb una mica més de coneixement local, no acabo, per contra, d'enterarme del preu de les coses. Perquè et posen el preu en tomans o en rials i mai saps quin és quin. I la cosa és cabdal ja que existeix una diferència de 10. 1 toman= 10 rials. Agreujat perquè els números en farsí semblen jeroglífics, i escrits a mà no saps si és una r normal (2) o una r serrada(3), obligant-me a fer de grafòleg.
Amb un fogonet al taller on dormin, i un frigorífic disponible a temps indefinit, els meus companys i jo decidim cuinar. Proposo fer una truita de patates i pa amb tomàquet. Ells, molt vegetarians, una ratatouille. Al final acabem fent el pa amb tomàquet, i la ratatouille amb ous barrejats. I ens ho mengem tot a la manera iraniana, asseguts a terra.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada