Com no m'esperen enlloc, em quedo a fer companyia a en Morteza, el mosso que treballa en el taller de roba on dormo. És un xicot simpàtic que es passa les hores consultant el mòbil, i quan es cansa planxa les peces de roba de la marca Adidas falsificades. Després arriba en Masud, que és un dels socis del negoci. Ell no porta mòbil, en consonància al seu càrrec duu una tablet enorme amb la que es passa les hores, i quan en té prou empaqueta les peces planxades perquè puguin ser distribuïdes per tot Iran. No pateixen estrès ni saben el que és. A les 13 fan una pausa i es posen a dinar i prendre çay. I acte seguit cada un d'ells agafa un racó i es posa a fer la migdiada. En Morteza sobre la taula i amb el cap recolzat a les peces a punt de ser empaquetades.
Arriba la parella francesa i fem el dinar. Ells sí que estan estressats a causa de la tramitació dels visats. Aquest matí han visitat l'ambaixada d'Uzbekistan, la de Tadjikistan, i la d'Azerbaidjan. Volen entrar en aquest últim país per prendre el ferry de Bakú cap Aktau, a Kazakhstan, on tenen visa free per 15'dies, i entrar a Uzbekistan pel nord evitant Turkmenistan. El que passa és que Azerbaidjan els demana reserves d'hotel a canvi de concedir el visat, ells que només coneixen la vida l'aire lliure.
Una parella de ciclistes suïssos, també encallats a Teheran, ens han invitat a un guateque en el pis iranià on estan de couchsurfing. Com el pis queda a l'altra punta de Teheran , decidim que ens acompanyin en Morteza, en Masud, i la seva dona la Marian.
En els guateques iranians no s'espera portar alcohol, sinó portar amics , per omplir el pis. Com tampoc s'espera asseure 's en una cadira no importa saber el nombre d'invitats a ser.
Les salutacions són molt importants a Iran, i cada vegada que arriba algú és de llei presentar-se. Tanta gent al pis que acabo amb la mà adolorida.
Tots descalços fem una rotllana al voltant de la taula de la que anem prenent porcions dels distints plats. Asseguts al terra parlem de les diferències entre els nostres respectius països. Em torno a quedar parat del coneixement profund que tenen no només d'Espanya, sinó del tema de la independència de Catalunya, quan em pregunten sobre la situació actual. I poca cosa els puc dir perquè no estic informat del que succeeix al món. I al final són ells els que em donen la grata notícia de la victòria del Barça a la Copa del Ray.
Amb la música d'una guitarra espanyola, tocada per un dels ciclistes suïssos, i ballant danses iranianes trenquem qualsevol barrera. Acabem amb una foto de família i moltes noves amistats.
Guateque a Teheran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada