Al restaurant no hi ha ningú, mentre em passejo per la cuina. Busco si estan els meus amfitrions i em preparen un çay. Res.
Agafo les coses, carrego la mula, i de cara al vent de nou.
A Delijan vull comprar 4 coses, però tots els de la botiga em volen vendre que si caixes de dàtils, caramels, fruits secs, refrescs, i melons! No veuen que si faig aquesta pinta és perquè viatjo en bicicleta! Al final no em quedo la caixa de dàtils, tinc que fer espai per l'aigua ja que el dia és assolellat i molt.
Dia perfecte per provar un truc que em va dir el meu amic Antonio: posar el bidó dins un mitjó impregnat d'aigua. I ostres si funciona! A mesura que s'evapora l'aigua del mitjó, es va refrescant l'aigua del bidó. Un punt a favor per mi. I tres pel desert, amb el seu incansable vent, el paisatge monòton i desolador, i la sorra que ocupa el voral i em fa anar més lent.
Paro en els pocs llocs habitats i sempre em trobo homes grans somicant, i camioners enfeinats reparant els seus vehicles.
A Meymeh em falten exactament 100 km per Isfahan. Una dita farsí diu que Isfahan és la meitat del món degut a la seva bellesa. Després de 4 dies de travessa pel desert, espero arribar a l'oasi profetitzat.
Mitjó de llana incorporat
Parada per mirar el mapa i no errar
Carretera infinitament avorrida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada