Dia 42 Khorram-Darreh - Buyn Zahra (103 km)

Amb l'Ali vaig poder experimentar la vida d'una família iraniana amb idees progressistes. I menjar a casa dels sogres amb cunyats inclosos. A canvi només de sortir en tots els selfish dels presents , a més de ser el centre de les seves rialles  pel meu rostre enrogit pel Sol. Una estrella no sé, però una bombeta sí que semblava.
De les converses, em va cridar l'atenció les paraules de l'Amir, fill de l'Ali. Es nota que és jove i no té inconvenient a dir que a Iran hi ha una dictadura dels reys aiatol·là. I em demana per anar a estudiar a Espanya, ara que començarà estudis universitaris. Jo encantat.
Al matí, acomiadament de l'Ali i família, que com a tècnic electricista,no dubta en fer una revisió a la llum frontal de la mula, que de fa 2 dies no fa llum. Al final la causa és bombeta fosa. I per molt que busquem no trobem recanvi.
Amb aquest retar surto a les 12. La calor apreta, però no m'escapo de veure la tempesta de llamps i trons que es forma com cada tarda. Ara bé, puc refugiar-me juntament un home i les seves cabres.
Arribo a Buyn Zahra a les 20 i vagant çels carrers em trobo am l'Amir i el Said. Em diuen que poden aconseguir una habitació per mi. I així és. No es tracta d'un hotel , però tinc llit i dutxa, icompanys d'habitació molt divertits.
Al final acabem en Said, l'Amir i jo anant a sopar i fent un tour amb la música a tot drap del cotxe pels carrers de Buyn

Amb en Said i l'Amir