A les 7 estic de camí amb la idea d'aconseguir la d'uzbekistan. El problema és que només duc una còpia de la sol·licitud de visa i són necessàries 2. Alguna cosa trobaré o algú que em donarà un cop de mà em dic.
Mala hora per agafar el metro. És hora punta i els trens que arriben van tant carregats que no hi ha espai ni per un ratolí. Empleats del metro s'encarreguen de comprimir tot el que poden a base d'empemtes.
Deixo escapar 2 i les meves esperances se'n van amb ells. Volia arribar abans de les 9 per evitar l'aglomeració a l'ambaixada. El tercer tren estic s punt de deixar-lo escapar quan l'Amir, un noi a meu costat, m'insta a assaltar-lo. El segueixo i ens encabim com peces de tetris de la millor forma.
El metro em porta a la parada més propera a l'ambaixada a les 8'30. Tinc temps, encara que hi ha un gran recorregut a peu. Decideixo, prendre un taxi. Només dir-li el nom de la ambaixada, el taxista es posa en marxa. Li demano que abans passem per una copisteria. El tio també es coneix una de camí. Ara sí que ho porto tot en regla. I aribem a la porta faltant 7 minuts!. Molt bona carrera.
A la porta hi ha una llista per agafar torn. El meu nom l'anoto al costat número 7. Malgrat això, quan obren només som 4 els que estem presents. Amb una mica de nervis lliuro la documentació a una dona a través de les reixes de la porta. Demana si tinc dòlars. Li dic que efectivament. I la seva expressió és bona. La primera visa del dia és la meva. Estava eufòric. Aconseguir el permís d'entrada d'un país en un altre país crec que es mereix constar en el CV.
Cofoi vaig directament cap a la de la Xina. Avui està tancada, però m'hi apropo per veure-li la cara. Aquesta sí que aterroritza amb el seu aspecte de búnquer. La deixo de banda i vaig a la recerca d'una oficina pròxima on, he llegit en foros de viatgers, em poden picar am lletra de màquina la sol·licitud xinesa. Ni parlar-ne de a mà.
Després de donar voltes i preguntar a tor i a dret, una senyora a qui no li havia dit encara res em guia fins al lloc correcte. Quina bona dona!
Una noia advocada és la que s'encarrega d'omplir el paper. No sóc l'únic que està allà pel mateix. Molt amablement em dóna uns consells per no ficar la pota amb els xinos, i un parell de fotos meves engrandides. Els xinos, diferents al reste.
El matí està resultant profitós. Ara només tinc que enviar la petició pel visat de turkmenistan a un home de Mashad que es fa càrrec dels tràmits per tu, com he llegit en foros. I demà assaltar la xina.
Això se'n va a fer punyetes quan obro el correu. Una resposta de l'ambaixada es espanyola a Teheran em diu que em fa falta una carta seva en favor meu per poder treure el visat xinès.
Cullons! Més paperassa! I més passeig per ambaixades! Avui no podré passar perquè com totes les ambaixades només obre el matí. Em mentalitzo per demà. Aixecar-se ben aviat, anar a trobar la maleïda ambaixada espanyola, aconseguir la carta el mateix dia , i sortir pitant cap a la de la Xina, i que estiguin de bon humor. Si tot anés sobre rodes el diumenge podria caure el segon visat.
Premi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada