Dia 34 Goris-Kapan (66 km)

Després de dormir poc, sona el despertador a les 6 del matí, i el primer que ens trobem és un dia plujós. I dic ens trobem perquè el Niguel, l'avi australià, i jo ens hem avingut per continuar junts al menys les etapes per Armènia. El que és rodar junts serà impossible per la diferència de pes. I és que el veterà rodamón fa la pinta de tenir el  síndrome de Diògenes i recollir tot el que troba en el seu camí ja que carrega uns 60 kg de pes. Cosa que supera en 4'vegades el meu!Posteriorment, m'asssabento que el desodorant no forma part del seu voluminós equipatge, malgrat tot el pes! A la seva edat, perquè té 60'anys, li dic que hauria d'estar assegut en alguna platja australiana prenent sangria o el que tinguin allà.
Així que comencem amb tota la nostra equipació de pluja. I com fa baixada els primers quilòmetres, el Niguel ajudat pel seu carregament agafa la capdavantera. Ara que quan comença el port, ens sobra tot el que portem. Ens treiem la roba de pluja i posem plat petit i corona gran. Aquest dia plujperer la carretera que s'enfila formant llaços, competim amb els cargols per veure qui arriba abans.
El meu ritme superior, malgrat anar a 7km/h, fa que el deixi endarrera fàcilment. A uns 12 km de l'inici de la pujada la carretera enfila cap a baix. Pregunto a un home parat al marge de la carretera si la cosa és definitiva. Em respon sense mal entendre que sí. Doncs em torno a posar tota la roba de pluja perquè la cosa està humida i em llanço. Fatal error!  En aquest país  per molt que pugis, després no ve baixada. I el que em trobo és atrapat en una successió d'alts i baixos amb rampes curtes, però intenses. Embotit en roba impermeable i intranspirable,m'estic couent en la meva salsa. Paro, em trec el que em sobra i continuo. Si m'arribo a parar 100m endavant, però, m'hauria adonat que apareix la baixada bona. Per fi, fets 26 km la carretera s'enfonsa cap a una altra vall.
Mentre de nou em torno a canviar de roba, observo com en aquest lloc hi ha un club nocturn, amb anuncis en la façana de noies sensuals. Crazy club es diu, i al seu voltant no hi ha res més. Penso que fa un local així en tant apartat lloc, i la resposta està en els autocars de turistes iranians que entren a Armènia. Cap a l'Iran la carretera s'omple de clubs i casinos que donen la benvinguda en persa a ansiosos clients.
A Kapan es tracta de buscar un hotel on gastar els darrers drams i secar la roba mullada del dia. El Niguel no apareix fins 2hores més tard que jo, però el molt murri amb la panxa plena. Diu que ja ha menjat. Gat vell!

El mestre i l'alumne  avançat

Llacets de la carretera

Kapan